Amb Teresa Fàbrega, tenen diferents fills (no per ordre). FILLS:

1. CARLES VILANA PERLES I FÀBREGA, cridat a ser l’hereu. Mor abans que el pare. El seus drets hereditaris sembla que passen a la seva germana Gertrudis, tot i que l’hereu fou el seu fill Francesc.

2. MARIA ANTONIA VILANA PERLES FÀBREGA, casada amb Antonio Luzán Suelves, notari. Comtessa de Luzán.

3. MARIA IGNASIA VILANA PERLES, casada amb JOAN VÁZQUEZ, Comte de Pinós, notari. Maria Ignàsia va morir abans que el seu pare. Tingueren un fill ANTONIO VÁZQUEZ DE VILANA PERLES, van a viure a casa de Ramon Frederic, a Viena, a partir 1731.

4. FRANCESCA DE VILANA PERLES, religiosa, va escriure versos i nadales. Professà com a religiosa el 26.11.1710 a Montsiò de Barcelona.

5. TERESA VILANA PERLAS I FÀBREGA. No en tinc cap dada. De moment.

6. FRANCESC VILANA PERLAS I FÀBREGA, va cap a Hongria. General del exercit imperial i cap de cavalleria. Un net del marques de Rialp per via materna i per via paterna del Mariscal de Camp Vázquez de Bargas de Pinos Puente, “marquès de Cabanillas”, -gendre del Vilana i executor del seu testament junt amb el seu fill Francesc- apareix ja com a membre del imperi. Francesc Vilana es va cuidar dels exiliat a Hongria. (Francesc de Paula Ramon Graf Vilana-Perlas Marchese de Rialpo -apareix com a Governador de la república de BANAT, del Desembre 1753 a Desembre 1768. Diu Marquès de Rialpo.

7. GERTRUDIS VILANA PERLES I FABREGA es casa amb JOSEP DE FIGUEROLA I ARGULLOL, fou general del imperi amb títol de comte de S.R.I. Es nomenada per l’emperador Carles VI el 25.10.1719 Contesa de Castelnovo al regne de Nàpols. Baronessa de Crizacore, el 1720 i Duquessa de Maira el 12.01.1726. Al perdre’s Nàpols, 1734, va quedar-se sense recursos, aixoplugant-se a casa del seu pare a Viena. A principis del Segle XX es reclama el Títol de Marquès de Rialp, en raó a que, un fill de la Gertrudis amb Josep de Figuerola, PAU DE FIGUEROLA VILANA PERLES, retorna a Espanya, fent-se militar i els seus descendents (avi de l’actual marquesa) reclamaren el títol . La actual marquesa de Rialp és Na Maria de la Concepción Cuervo de Figuerola-Ferreti .

8. JOSEPA MARIA VILANA PERLES I FÀBREGA, nascuda al 1710, premorta al pare. La va batejar el seu germà Pau quan aquest era Abat de Cardona, casant-la també, ignoro on i quan. Va arribar a ser comtessa de Somàglia

No m’ha convingut per a aquesta biografia, aquí extractada, les actuacions professionals de RAMON FREDERIC DE VILANA PERLES I CAMARASA, ni com a capità de la Coronela, ni com a Notari.

Per dedicar-se a la política, al 1703, traspassà la notaria, finalitzant així una nissaga notarial emparentada amb tot el gremi notarial i empresarial de Barcelona i Principat, però començant-ne una altra que el portarà molt lluny. Participà en els informes que denuncien que el testament de Carles II a favor de Felip d’Anjou, era fals.

Intervé en la organització del que seria llavor conegut com a PACTE DE GÈNOVA, entre la Gran Aliança (Anglaterra, Holanda i altres països) i els prohoms Vigatans en nom de Catalunya, per afavorir que l’arxiduc Carles d’Àustria fos reconegut com a Rei Carles III.

Al 1704, per trobar-li el virrei Velasco, filipista, correspondència comprometedora relacionada amb la causa austriacista, és empresonat, al juny de 1704, junt amb el historiador i home de negocis Narcís Feliu de la Penya, i altres encausats de traïció, castigada amb pena de mort. Son alliberats gràcies a que el seu amic Jordi de Hessen Darmstad (que havia estat virrei de Catalunya en temps de Carles II, 1789-1701) quan aquest va atacar Montjuïc, morint en el intent, però afavorint el poble l’alliberament dels presoners, agost de 1705. La fugida de Velasco desprès de capitular i l’entrada de l’Arxiduc a Barcelona com a rei Carles III, afavorí el que fos nomenat VILANA PERLES, PROTONOTARI de la CORONA D’ARAGÓ el més alt càrrec del regne, desprès del rei, és clar.

Va col·laborar en la compilació de les Constitucions catalanes de 1705-1706, ja reformades per Corts de 1701-1702, fent jurar, en català, el furs i drets de Catalunya a Carles III, 07.11.1705, signant tots i cada un dels articles de les Constitucions i Actes de Corts celebrades durant 1705-1706, darreres Constitucions que Catalunya ha tingut.

Al 1708 propicià l’adquisició de dos cases a Mataró que foren enderrocades i reconstruïdes junt a altra mansió noble, on passà a residir la reina Elisabet Cristina, que es casaria dies desprès, formalment, al estar-ho ja per poders, a Barcelona amb Carles III. Es cantà la primera òpera IL PIÙ BEL NOME, de l’autor italià: Antonio Caldara.

G. Successió fins 1713

Durant la Guerra de Successió, seguí al rei en algunes campanyes, formant part de “Consells de Guerra”, rebent del rei, en agraïment i com a donació, el anomenat Quarter de Rialb, (Rialp de la Noguera) que comprenia també la baronia de Rialp de Pallars i la Vall d’Àssua, sent nomenat el 16 d’agost de 1710 marquès de Rialp a la localitat de Bujaraloz (Aragó) mentre es preparava la Batalla de Saragossa (que l’emperador te gravada al seu mausoleu i la emperadriu, el relleu del port de Barcelona ) en la que, les tropes austriacistes venceren a les de Felip V. Al entrar a Saragossa, va prendre jurament a Carles III acceptant aquest, els Furs d’Aragó, jurament que atorgà, altra volta davant el Protonotari Vilana-Perles. Desprès d’això, amb les seves tropes, entrà Carles III i Lo Vilana amb la resta de seguici a Madrid (segona vegada) com a rei, retrobant-se el marquès de Rialp amb el seu oncle Magí Vilana Perles, ambaixador a Madrid, de la Ciutat de Barcelona. Tots varen retornar a Barcelona precipitadament, produint-se abans les batalles de Brihuega i Villaviciosa, contraries a la causa austriacista. Carles III ja no sortiria més de Barcelona fins ser nomenat emperador al 1711. També prengué a Carles III, jurament d’ acatament dels furs del Regne de Valencia.

A Barcelona, al marxar Carles III per ser nomenat Emperador a Viena -1711-, restà com a governadora i capitana general de la Corona d’Aragó, la emperadriu Elisabet Cristina sent el seu home de confiança, Vilana Perles.

El tractat d’Utrecht s’estava negociant, no participant-hi directament LO VILANA, però mante molta correspondència amb el plenipotenciari nomenat per Carles III, comte de la Corzana, que per vergonya i per ensumar la traïció a Catalunya demanà al emperador no signar el tractat. L’altre plenipotenciari n’era Sinzerdorf.

El 19.03.1713 l’emperadriu va haver de marxar a Viena, fent-ho amb tot un seguici de gent, entre ells Vilana Perles i el seu cunyat Joan Francesc Verneda. Arribats a Milà, l’emperadriu segui fins a Frankfurt enviant la emperadriu al nostre personatge, interessant correspondència que mostra el grau d’afecte entre ambdós personatges, (Ferdinand Wolf-Voltès) restant LO VILANA a Milà i enviant al cunyat Verneda altra volta a Barcelona –fins el 12.09.1714- amb instruccions secretes pels Tres Braços de la Ciutat. L’emperadriu maldà per tal de que LO VILANA fos enviat a Viena i ho aconseguí, arribant a aquesta capital al juliol de 1713 sent nomenat al desembre, Secretari d’Estat i de Despatx Universal pels afers d’Espanya, (desprès d’Itàlia). Controlava el “Bolsillo secreto” o fons reservats i part de la Administració Imperial.

La actuació de Ramon F. Vilana Perles, en aquest any que va de setembre 1713 a 1714 no és del tot clara, com clar no és tampoc la actuació de cap dels plenipotenciaris imperials que negociaren aquests tractats en nom de Carles III ja emperador Carles VI, sent molt trista, per impotent, la gestió dels nostres ambaixadors a Londres Pau Ignasi Dalmases; a Viena, Berardo, marquès de Montnegre; a La Haia el comte Felip Ferran.

De res serviren cap dels tres tractats de “PAU” forana, ja que aquí continuà la guerra sense que ningú ho impedís. En el Conveni de l’Hospitalet pel que Starhemberg imposà la retirada de tropes i ens deixà sols, no consta la intervenció de Vilana Perles –ignoro pel moment si Verneda en missió secreta i reservada a Barcelona, hi intervingué directament amb instruccions -. El que és jugaven els Aliats i l’emperador, no eren els drets dels catalans, sinó el mercat, la distribució política de forces a Europa, el control del Mediterrani (Gibraltar-Menorca-Tarragona) i el comerç amb Amèrica. Els aliats ens abandonaren i restarem, nosaltres sols. Els Anglesos foren els grans guanyadors de la Guerra de Successió. Els Francesos se’n aprofitaren de la situació, els Holandesos invertiren amb bon profit. El duc de Savoia en sortí finalment beneficiat i els catalans foren els únics que hi perdérem bous i esquelles. ¿I l’Imperi?.

Els socors promesos per l’emperador mai arribaren. El secretisme del comissionat secret, Verneda, segueix en el secret. Els documents de Rafel de Casanova, aquest, els cremà. La fam per maca de queviures fou decisiva, gràcies a Salvador Feliu, conseller segon i a altres consellers que estraperlaven amb els queviures. Amb tot plegat cal cloure que no es va saber negociar be la situació, sent una important atenuant, la fam i desesperació dels catalans assetjats i les traïcions aliades i, com a agreujant, el mal fer de les nostres institucions i rei. Catalunya fou, en mig dels contrajocs globals, un dany col·lateral.

Al 1716 Felip V, desprès d’anul·lar els nostres drets i llibertats, emet el DECRET DE NOVA PLANTA que ens anul·là les nostres constitucions i drets, i amb elles la nostra universitat, imposant pensament únic, des de la Universitat de Cervera. Catalunya com a nació-estat va deixar d’existir per les causes indicades, convertint així a Ramon de Vilana Perles, en el darrer PROTONOTARI DE LA CORONA D’ARAGÓ (tot i que va delegar al final en el seu cunyat Verneda) i en el darrer glosador de la nostra ultima Constitució, sobre la que hauríem de construir la propera ara que, la consciencia nacional del poble català sembla tenir més pes que la dels politics actuals que segueixen amb les mateixes pors de adés o potser estan seduïts pel poder financer especulador que imposa polítiques.

Vilana Perles havia aprés molt de Feliu de la Penya, per haver compartir presó amb un dels més importants negociats de llavors i per els seus enllaços notarials, com per haver intervingut en la organització administrativa reflectida en les Constitucions de 1706 i per la seva condició de Protonotari de la Corona d’Aragó i la gestió de l’administració de guerra que va coordinar de 1706 a 1713. Ja a Viena, aplicà tot el seu bagatge administratiu, diplomàtic, i executiu, a la seva acció com a Secretari d’Estat i de Despatx Universal pels afers d’Espanya primer, llavors d’Itàlia, reformant i modernitzant la administració imperial, obrint noves vies de comunicació i navegació pel Danubi . S’encarregà d’ajudar els exiliats, als nobles, militars, eclesiàstics… , que es recol·locaren d’una o altra manera uns amb càrrecs administratius, militars o eclesiàstics a Viena, Nàpols o Roma i altres indrets. Altres, el poble pla exiliat, o be varen morir deambulant per la llavors Hongria o Àustria o be retornaren, per acabar aquí de ser menystinguts, com ho foren els que restaren al nostre principat desprès de la desfeta. Alguns com Pau Ignasi Dalmases o en Rafel de Casanova i altres, per alguna raó, foren ben tractats pels guanyadors. Molts, masses, hi deixaren la pell i la resta malvisqueren, però el nostre esperit i llengua perdurarem ens reférem, fins a noves patacades i exilis, i, tornem-hi, fins ara, en que altres vents ens il·lusionen.

Vilana-Perlas, físicament era alt i esvelt, segur de ell mateix, ambiciós, seductor, intel·ligent, astut, hàbil, poliglota (català, castellà, francès, angles, alemany) llatí inclòs. Professionalment fou pragmàtic, home d’estat, de govern, reformador de les institucions tant aquí, on no tingué temps d’iniciar les seves reformes, com a Viena, on també ajudà a transformar la administració imperial sacsejada per la guerra amb els turcs, la pesta de 1713 i el desordre administratiu i financer, iniciant-se llavors una era de transformacions importants a Viena i en l’imperi on Vilana Perles va deixar la seva empremta, com en el cas dels fons i recursos que es destinaren per equipar la Biblioteca Nacional de Viena, on segurament la varen dotar amb moltes de les col·leccions de llibres provinents dels catalans, valencians, castellans i aragonesos que restaren a la capital imperial. Construint l’Hospital dels Espanyols sota el patrocini de la Verge de la Mercè i també, en el projecte de la Nova Barcelona a Zerenjanin o en la construcció de la llavors “Autopista” Viena-Triestre i en la administració del “Bolsillo secreto” amb els que es pagava i ajudava a molts exiliats. Cal dir també que militars d’alta graduació i menor, col·laboraren en la defensa y expansió del imperi (marquès de Poal, Barceló, Francesc de Vilana Perles, el seu fill, Francesc Solanes…). En música de cambra la nostra aportació fou també important i en la Magistratura.

El Tractat de Viena de 1725, estant Vilana Perles com a màxim responsable dels afers d’Espanya, va venir a arreglar una mica la situació, retornant bens expropiats, permeten tornar a Catalunya qui ho demanes (amb excepcions) aprofitant el tractat per a establir un nou equilibri comercial global. Vilana Perles, a més dels plenipotenciaris no catalans que obviaven l’antic Regne de Catalunya i Aragó, va intervenir també en aquest tractat (en quina mesura?. Es llarg d’explicar, fent-ho en la seva biografia extensa) sent nomenat al 1725 “Comte del Sacre Romà Imperi “ amb els territoris adjunts de Czeil, Brod i Arcis Grobnich.

L’emperador Carles VI, va rebre moltes queixes diplomàtiques contra Vilana Perles per la seva insistència en que es cerqués una solució al “Cas dels catalans”. El cas del catalans es recollit en el text “ The Deplorable HISTORY of the CATALANS From their first engaiging in the WAR to the time of their Reduccion” editada per J. Baket el 1714 denunciant aquest forma de pactar i trair, “Cas dels Catalans“ no resolt encara, confiant la nostra actual generació en que les llibertats d’un poble no poden ser obviades per més temps si, pacíficament i democràtica son reivindicades i recuperades.